Abans d’iniciar la psicoteràpia hi ha un procés previ de valoració. Es realitza una primera visita on els pares de l'infant exposen el motiu de consulta. Segons convingui i depèn de l’edat del nen, els pares acudeixen amb o sense l’infant. En aquesta primera entrevista es recull també dades de l’anamnesis clínica que ens aporta informació de com l’infant ha anat evolucionant, les relacions interpersonals, les dinàmiques familiars, situacions traumàtiques, característiques de personalitat, angoixes, etc.
També es valora els símptomes que presenta l’infant i com aquest interfereix en l’evolució adequada de la persona.
Després es realitzen varies visites d’exploració psicològiques amb l’infant. Aquestes es poden fer amb l’infant sol o acompanyant depenent de l’edat. En aquest procés diagnòstic es realitzen test de personalitat, entrevistes verbals, jocs o dibuixos.
Tota aquesta informació ajuda a poder establir una orientació diagnòstica que va més enllà dels símptomes. Després es porta a terme un entrevista de devolució amb els pares on s’explica aquesta primera impressió diagnòstica i la informació que s'ha pogut obtenir del seu funcionament en diferents àrees (emocionals, relacional i social). Al mateix temps, s’informa de si cal iniciar una psicoteràpia i si és així, s’estableix quina és la freqüència adequada.
La psicoteràpia d’orientació dinàmica tracta d’aproximar-se a l’infant amb empatia i creant un espai segur i confidencial, amb l’objectiu d’ajudar-lo a comprendre que està expressant a través del símptoma i estimular i facilitar la comunicació a través de la paraula, el joc i el dibuix. Per exemple, pot ser que un símptoma con la inquietud motriu pugui estar encobrint un patiment per gelosia, o dificultats per acceptar una situació nova familiar.
La psicoteràpia psicoanalítica també és adequada per infants que manifesten dificultats en l’evolució de les funcions psíquiques (TEA, TDAH, retards evolutius,...) i per nens amb dificultats importants de regulació emocional (trastorns de conducta, ansietat, rabietes,..). A través del joc s’ajuda al nen a estimular la capacitat simbòlica i la seva capacitat d’identificar i reflexionar sobre els seus propis estats afectius i imaginar la perspectiva mental dels demés. La millora d’aquestes capacitats ajuda a regular millor les emocions.
Durant la psicoteràpia també es realitzen entrevistes periòdiques amb els pares on poden expressar els seus neguits i malestar sobre el procés de millora de l’infant i on se’ls convida a reflexionar junts més enllà dels símptomes per entendre quines dificultats emocionals presenta el seu fill/a.